Quim Terricabras, l’àngel de la guarda del Dakar

Quim Terricabras, l’àngel de la guarda del Dakar, és metge de Bayes Clínica en l’especialitat de traumatologia esportiva i fisiologia. Aquests dies però està al Dakar com a metge de l’organització del Rally.

“La meva tasca consisteix en conduir un cotxe mèdic dins la pista, per això ens anomenen roulants (transportadors). Em passo moltes hores esperant, en stand by , veient com passen els competidors. D’això se’n diu mission: ens reparteixen per la rita, en punts km diferents, als quals haig d’arribar abans no passi el primer pilot de motos. Jo condueixo un dels 10 cotxes medicalitzats, els tangos, un Toyota Land Cruiser en el que anem dos metges” explica en detall Terricabras.

Aquest treball és com fer guàrdia 24 hores 15 dies seguits, amb l’afegit de l’aventura”, resumeix en poques paraules a el metge de Tona. Però hi ha molt més en la seva tasca, que es pot definir com una barreja de servei d’emergències tot terreny, amb funcions de missatgeria, control de pas i senyalització.

Al Dakar no faig només de metge, és una aventura arribar cada dia a un lloc del recorregut, navegant amb el llibre de ruta, el GPS … encara que agafi dreceres per situar-me en el lloc que em diu l’organització, que sol ser de perill, una duna tallada, un riu o un esvoranc. Surto la nit abans i dormo allà, en tenda de campanya -descriu. L’hora d’actuar arriba sobretot quan es fa fosc: els helicòpters no poden volar i els tango són l’assistència més ràpida en pista.

Molts pilots van quedant enrere, amb avaries … i sóc l’únic mitjà de l’organització que està allà i que pot ajudar-los. Moltes vegades ens fan entrar a la pista a carregar a algú, un pilot que s’ha quedat amb la moto trencada, i ho has de desallotjar. El més freqüent és l’accident de moto, pilots que no poden seguir, cansats, que van caient extenuats. Els hidrates, els dónes menjar i de vegades els ajudes a saltar un tram difícil de dunes -relata l’osonenc. Per això li queda la sensació de ser l’àngel de la guarda dels competidors.

Podeu trobar tota l’entrevista a l’article sencer de La Vanguardia