Unitat de Medicina de l’Esport
i Fisiologia Cardiorespiratòria
i Fisiologia Cardiorespiratòria
Unitat de Medicina de l’Esport i Fisiologia Cardiorespiratòria
L’exercici és l’estrès fisiològic més comú que pateix el nostre cos i pot involucrar pràcticament tota la biologia de l’ésser humà en pocs segons.
És essencial que els esportistes segueixin controls per valorar la seva resposta a l’exercici, ja que l’esforç pot estar limitat per qualsevol dels sistemes involucrats. Posem al vostre abast els professionals mèdics, l’equip més especialitzat i la tecnologia més punta.
Vetllem perquè l’esport i el rendiment sempre vagin acompanyats de la salut.
Esportistes i aficionats de totes les edats i de qualsevol disciplina perquè puguin practicar esport o activitat física de la manera més segura possible, millorar el seu rendiment, prevenir possibles lesions i recuperar-se’n ràpidament i efectivament.
Mitjançant les proves de valoració funcional i les d’esforç podem obtenir informació sobre aspectes rellevants de la resposta de l’organisme a l’esforç fent incidència en els sistemes més implicats en l’activitat física: el sistema cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic.
Prof. Agustí Comella Cayuela
Dr. Joaquim Terricabras Genís
Dr. Rafael Romero
Dr. Mario Alonso Granados
Laura Esquius
M. Dolors Puigsech Benet
Gil Orriols Jansana
Enric Clos Sansalvador
Jordi Valbuena Ranchal
Eva Vila Juvanteny
Consisteix en registrar un electrocardiograma mentre el pacient fa un esforç físic gradual i d’intensitat programada. Durant la prova s’observa la resposta del pacient a l’esforç: si apareix dolor, com responen la pressió arterial i la FC (freqüència cardíaca) o si hi ha alteracions en l’ECG (Electrocardiograma) que indiquin manca d’irrigació coronària o l’aparició d’arítmies cardíaques.
L’electrocardiografia d’esforç és una de les tècniques no invasives més utilitzades per avaluar, tant a esportistes com a pacients asimptomàtics o amb una possible o confirmada patologia que pot agreujarse amb l’exercici.
El comportament fisiològic de la FC, PA (pressió arterial) i l’absència d’alteracions ECG, suggereix una funció cardiovascular correcta quan el motiu de finalitzar la PE ha sigut l’esgotament o assolir la FC màxima. Per contra, l’adaptació anormal a l’esforç indica un possible deteriorament de la funció cardiovascu lar que s’acompanya, generalment, d’alteracions en l’ECG, hipotensió arterial, angina, mareig o dispnea.
Les utilitats de les proves d’esforç són:
La necessitat d’una revisió mèdica formal abans de l’inici d’un programa d’exercici depèn de diversos factors:
És interessant fer un reconeixement mèdic, tant cardíac com analític, per tal de poder detectar possibles canvis estructurals i funcionals en resposta a l’exercici crònic.
Tots aquests paràmetres s’obtenen en sotmetre’s a una prova d’esforç.
Els principals determinants per al rendiment esportiu són el consum d’oxigen o V02 màxim i el percentatge en què es pot rendir respecte al V02 màxim.
Aquest últim paràmetre fa referència al llindar anaeròbic.
Com més alt sigui aquest percentatge, millors resultats en els esports de resistència.
Per a realitzar la prova d’esforç, tingueu en compte els següents consells:
Descarregueu el PDF amb la informació completa
