Unitat de Medicina de l’Esport
i Fisiologia Cardiorespiratòria
i Fisiologia Cardiorespiratòria
Unitat de Medicina de l’Esport i Fisiologia Cardiorespiratòria
L’exercici és l’estrès fisiològic més comú que pateix el nostre cos i pot involucrar pràcticament tota la biologia de l’ésser humà en pocs segons.
És essencial que els esportistes segueixin controls per valorar la seva resposta a l’exercici, ja que l’esforç pot estar limitat per qualsevol dels sistemes involucrats. Posem al vostre abast els professionals mèdics, l’equip més especialitzat i la tecnologia més punta.
Vetllem perquè l’esport i el rendiment sempre vagin acompanyats de la salut.
Esportistes i aficionats de totes les edats i de qualsevol disciplina perquè puguin practicar esport o activitat física de la manera més segura possible, millorar el seu rendiment, prevenir possibles lesions i recuperar-se’n ràpidament i efectivament.
Mitjançant les proves de valoració funcional i les d’esforç podem obtenir informació sobre aspectes rellevants de la resposta de l’organisme a l’esforç fent incidència en els sistemes més implicats en l’activitat física: el sistema cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic.
Prof. Agustí Comella Cayuela
Dr. Joaquim Terricabras Genís
Dr. Rafael Romero
Dr. Mario Alonso Granados
M. Dolors Puigsech Benet
Enric Clos Sansalvador
Jordi Valbuena Ranchal
Eva Vila Juvanteny
Albert Reig Ricart
Jordi Checa
Consisteix a enregistrar un electrocardiograma mentre el pacient fa un esforç físic gradual d’intensitat programada. Durant la prova s’observa la resposta del pacient a l’esforç: si apareix dolor, si li respon correctament la pressió arterial i la FC (freqüència cardíaca) o si hi ha alteracions en l’ECG (electrocardiograma) que indiquin manca d’irrigació coronària o l’aparició d’arítmies cardíaques.
L’electrocardiograma d’esforç és una de les tècniques no invasives més utilitzades per avaluar tant esportistes com pacients asimptomàtics o amb una possible o confirmada patologia que pot agreujar-se amb l’exercici.
El comportament fisiològic de la FC, la PA (pressió arterial) i l’absència d’alteracions ECG suggereix una funció cardiovascular correcta. Per contra, l’adaptació anormal a l’esforç indica un possible deteriorament de la funció cardiovascular que s’acompanya, generalment, d’alteracions en l’ECG, hipotensió arterial, angina, mareig o dispnea.
La prova d’esforç amb gasos mesura l’oxigen consumit i el diòxid de carboni produït. Aquest paràmetre ens permet un anàlisi més detallat i una planificació individualitzada i ajustada de l’entrenament.
La prova d’esforç amb anàlisi de lactats analitza el llindar de lactat mitjançant una punció al lòbul de l’orella. El llindar de lactat aeròbic i anaeròbic valora la resistència aeròbica d’un esportista. S’ha demostrat una correlació directa entre el llindar anaeròbic i el rendiment. Amb un bon anàlisi d’aquestes dades podrem predir el rendiment i prescriure l’exercici indicat per a millorar-lo. Si a més utilitzem la freqüència cardíaca podrem prescriure zones d’entrenament.
Les utilitats de les proves d’esforç són:
Tots aquests paràmetres s’obtenen en sotmetre’s a una prova d’esforç.
Els principals determinants per al rendiment esportiu són el consum d’oxigen o V02 màxim i el percentatge en què es pot rendir respecte al V02 màxim.
Aquest últim paràmetre fa referència al llindar anaeròbic.
Com més alt sigui aquest percentatge, millors resultats en els esports de resistència.
Per a realitzar la prova d’esforç, tingueu en compte els següents consells:
Descarregueu el PDF amb la informació completa
L’estudi de la marxa analitza el peu en estàtica i en dinàmica per tal de comprendre com aquest afecta a la resta del cos. Té com a objectiu evitar o disminuir el risc de qualsevol tipus de lesió.
L’estudi de la marxa ens servirà per:
Prevenció: Amb l’objectiu de disminuir els riscos de patir una lesió, treballarem des de la interdisciplinarietat amb anàlisis posturals, amb la identificació i correcció de patrons erronis de moviment i amb la potenciació i reforç de segments corporals que ho requereixin, sigui a base de tractament o exercicis.
Recuperació de lesions: Mitjançant les estratègies terapèutiques necessàries, accelerar adequadament els processos biològics del cos per a la recuperació de l’estructura lesionada, donant així al pacient la possibilitat de desenvolupar l’activitat quotidiana amb normalitat i a la vegada poder donar pas a la fase de readaptació.
Readaptació: Conjuntament amb els serveis especialitzat en activitat física i entrenament esportiu aconseguim que l’esportista pugui realitzar de nou totes aquelles habilitats bàsiques esportives que afecten la zona anatòmica que s’ha vist afectada i perjudicada com córrer, nedar, saltar… amb el nivell d’exigència que cada disciplina esportiva requereix.
