En què consisteix una prova d’esforç?
Consisteix a enregistrar un electrocardiograma mentre el pacient fa un esforç físic gradual d’intensitat programada. Durant la prova s’observa la resposta del pacient a l’esforç: si apareix dolor, si li respon correctament la pressió arterial i la FC (freqüència cardíaca) o si hi ha alteracions en l’ECG (electrocardiograma) que indiquin manca d’irrigació coronària o l’aparició d’arítmies cardíaques.
L’electrocardiograma d’esforç és una de les tècniques no invasives més utilitzades per avaluar tant esportistes com pacients asimptomàtics o amb una possible o confirmada patologia que pot agreujar-se amb l’exercici.
El comportament fisiològic de la FC, la PA (pressió arterial) i l’absència d’alteracions ECG suggereix una funció cardiovascular correcta. Per contra, l’adaptació anormal a l’esforç indica un possible deteriorament de la funció cardiovascular que s’acompanya, generalment, d’alteracions en l’ECG, hipotensió arterial, angina, mareig o dispnea.
La prova d’esforç amb gasos mesura l’oxigen consumit i el diòxid de carboni produït. Aquest paràmetre ens permet un anàlisi més detallat i una planificació individualitzada i ajustada de l’entrenament.
La prova d’esforç amb anàlisi de lactats analitza el llindar de lactat mitjançant una punció al lòbul de l’orella. El llindar de lactat aeròbic i anaeròbic valora la resistència aeròbica d’un esportista. S’ha demostrat una correlació directa entre el llindar anaeròbic i el rendiment. Amb un bon anàlisi d’aquestes dades podrem predir el rendiment i prescriure l’exercici indicat per a millorar-lo. Si a més utilitzem la freqüència cardíaca podrem prescriure zones d’entrenament.
Quina és la utilitat d’una prova d’esforç?
Estudi de l’adaptació fisiològica a l’esforç
Valoració de la capacitat funcional i establiment del nivell de condició física, determinació del llindar anaeròbic, consum màxim d’oxigen, FC (freqüència cardíaca) màxima, ritmes i càrregues de treball adequades en cada cas…
Valoració funcional cardiorespiratòria
Detecció d’alteracions hemodinàmiques i elèctriques
Control i seguiment de l’entrenament
Control de l’evolució dels pacients en programes de readaptació funcional
Com puc conèixer el meu consum màxim d’oxigen, el llindar anaeròbic i la FC màxima?
Tots aquests paràmetres s’obtenen en sotmetre’s a una prova d’esforç.
Els principals determinants per al rendiment esportiu són el consum d’oxigen o V02 màxim i el percentatge en què es pot rendir respecte al V02 màxim.
Aquest últim paràmetre fa referència al llindar anaeròbic.
Com més alt sigui aquest percentatge, millors resultats en els esports de resistència.
Què necessites per fer una prova d’esforç amb nosaltres?
Per a realitzar la prova d’esforç, tingueu en compte els següents consells:
Vestiu roba i calçat còmodes per l’activitat física (pantalons, sabates tancades i de sola plana).
Eviteu menjar 2 hores prèvies així com beure begudes estimulants (cafè, cola…) abans de la prova.
Preneu la medicació que us correspongui amb normalitat.
Podeu portar una tovallola per eixugar-vos la suor després de la prova o roba si us voleu dutxar i canviar.
Descarregueu el PDF amb la informació completa
Perquè serveix un estudi biomecànic de la marxa?
L’estudi de la marxa analitza el peu en estàtica i en dinàmica per tal de comprendre com aquest afecta a la resta del cos. Té com a objectiu evitar o disminuir el risc de qualsevol tipus de lesió.
L’estudi de la marxa ens servirà per:
Saber com trepitgem i perquè el cos altera el seu equilibri.
Com podem evitar lesions i millorar el nostre rendiment esportiu.
Perquè i quan necessitem la fisioteràpia i readaptació a l’activitat física?
Prevenció: Amb l’objectiu de disminuir els riscos de patir una lesió, treballarem des de la interdisciplinarietat amb anàlisis posturals, amb la identificació i correcció de patrons erronis de moviment i amb la potenciació i reforç de segments corporals que ho requereixin, sigui a base de tractament o exercicis.
Recuperació de lesions: Mitjançant les estratègies terapèutiques necessàries, accelerar adequadament els processos biològics del cos per a la recuperació de l’estructura lesionada, donant així al pacient la possibilitat de desenvolupar l’activitat quotidiana amb normalitat i a la vegada poder donar pas a la fase de readaptació.
Readaptació: Conjuntament amb els serveis especialitzat en activitat física i entrenament esportiu aconseguim que l’esportista pugui realitzar de nou totes aquelles habilitats bàsiques esportives que afecten la zona anatòmica que s’ha vist afectada i perjudicada com córrer, nedar, saltar… amb el nivell d’exigència que cada disciplina esportiva requereix.
On realitzem les sessions outdoor?
A l’entorn de Vic i zones properes amb una durada de 75-80min
