Consisteix a enregistrar un electrocardiograma mentre el pacient fa un esforç físic gradual d’intensitat programada. Durant la prova s’observa la resposta del pacient a l’esforç: si apareix dolor, si li respon correctament la pressió arterial i la FC (freqüència cardíaca) o si hi ha alteracions en l’ECG (electrocardiograma) que indiquin manca d’irrigació coronària o l’aparició d’arítmies cardíaques.

L’electrocardiograma d’esforç és una de les tècniques no invasives més utilitzades per avaluar tant esportistes com pacients asimptomàtics o amb una possible o confirmada patologia que pot agreujar-se amb l’exercici.

El comportament fisiològic de la FC, la PA (pressió arterial) i l’absència d’alteracions ECG suggereix una funció cardiovascular correcta. Per contra, l’adaptació anormal a l’esforç indica un possible deteriorament de la funció cardiovascular que s’acompanya, generalment, d’alteracions en l’ECG, hipotensió arterial, angina, mareig o dispnea.

La prova d’esforç amb gasos mesura l’oxigen consumit i el diòxid de carboni produït. Aquest paràmetre ens permet un anàlisi més detallat i una planificació individualitzada i ajustada de l’entrenament.

La prova d’esforç amb anàlisi de lactats analitza el llindar de lactat mitjançant una punció al lòbul de l’orella. El llindar de lactat aeròbic i anaeròbic valora la resistència aeròbica d’un esportista. S’ha demostrat una correlació directa entre el llindar anaeròbic i el rendiment. Amb un bon anàlisi d’aquestes dades podrem predir el rendiment i prescriure l’exercici indicat per a millorar-lo. Si a més utilitzem la freqüència cardíaca podrem prescriure zones d’entrenament.