Fer esport està de moda i ens ho demostra el darrer estudi d’hàbits esportius a Espanya, segons el qual 53,5% de la població de més de 14 anys va practicar algun esport durant el darrer any. Tot i que el 79% dels qui practicaren esport en el darrer any ho feren en més d’una modalitat esportiva, els esports individuals són els practicants amb més freqüència, amb un 58%.

També cal destacar que els últims anys ha augmentat el nombre d’esportistes amateurs que es marquen reptes més exigents i que cerquen un màxim rendiment.

És un error pensar que les millores en el rendiment esportiu es poden obtenir només a partir del entrenament físic i no tenir en compte altres aspectes. Actualment se sap que també és molt important l’alimentació, la hidratació, els factors psicològics, els factors físics que ajudin a la recuperació després d’un entrenament, respectar el repòs entre sessions d’entrenament i les hores de son. Tot aquest conjunt de factors, que formen part de la vida de l’esportista, es coneixen com entrenament invisible.

L’entrenament invisible facilita el període de recuperació, evita les lesions i sobrecàrregues, permet restablir els sistemes hormonals i els substrats energètics necessaris, així com facilitar la recuperació de les fibres musculars.

La nutrició esportiva és una part important de l’entrenament invisible, que mitjançant un programa alimentari adequat permet que l’esportista disposi dels nutrients necessaris en cada moment per tal d’optimitzar el seu rendiment, ajudant a que assoleixi els seus reptes esportius. Els programes nutricionals específics i personalitzats s’adeqüen a les diferents fases o etapes de l’entrenament i de la temporada (manteniment, entrenament, previs a la competició, durant la competició i en les seves recuperacions). Un programa nutricional adequat també permet augmentar la tolerància a les sensacions de l’entrenament i evitar el risc de fatiga i fomentar la recuperació després d’una competició.

Els últims anys s’ha produït un creixement exponencial de la disciplina de la nutrició esportiva que es va fer molt evident en els Jocs Olímpics celebrats a Sydney l’any 2000.

Pel què fa a les consideracions econòmiques de l’impacte de la nutrició esportiva, amb un gran mercat que inclou principalment els aliments per a esportistes, les begudes i els suplements esportius, els últims anys s’està veient uns canvis excepcionals, ja que el mercat està canviant constantment i els productes que fa uns anys eren exclusivament per a atletes i culturistes estan atraient cada vegada un perfil més ampli de consumidors, sobretot d’un perfil demogràfic més jove.

La nutrició esportiva representa un sector econòmic important i creixent, ens ho demostren les dades de Global Industry Analysts que l’any 2013 indicava que la indústria de la nutrició esportiva a nivell mundial representava 5 mil milions de dòlars i que les previsions per a l’any 2018 eren de 6,17 mil milions de dòlars.

Alguns dels principals factors que expliquen el creixement del mercat de la nutrició esportiva inclouen l’argument del nombre de gimnasos i clubs de salut i l’augment de la consciència de la salut entre la ciutadania. L’increment d’interès per un estil de vida saludable a través de la pràctica de l’esport i el consum d’aliments saludables i de qualitat està influint també en la demanda de determinats productes de nutrició esportiva. Determinats grups de consumidors prefereixen que els productes de nutrició esportiva que consumeixen s’hagin elaborat a partir d’ingredients naturals, això obliga els fabricants a desenvolupar nous productes per satisfer aquesta nova demanda.

La incorporació els últims anys d’especialistes de nutrició esportiva i la major consciència dels esportistes han provocat una millora en les condicions nutricionals. Tot i això, nombroses enquestes nutricionals mostren que sovint encara hi ha molts errors alimentaris greus que poden perjudicar el rendiment i a llarg termini la salut dels esportistes. Alguns d’aquests errors són: ingestes energètiques inadequades, desequilibri en les proporcions de proteïnes i greixos, dietes amb un alt predomini de proteïna animal, dietes riques en greixos saturats i sucres, consum insuficient d’aliments d’origen vegetal (llegums, verdures i fruita fresca), consum insuficient de fibra, dèficit de vitamines i minerals, ingesta hídrica insuficient, i errors en les programacions de les ingestes, pel que fa a les quantitats ingerides i la distribució horària.

Autora: Laura Esquius, Biòloga i Dietista-Nutricionista especialista en nutrició esportiva i integrant de l’equip de Bayés Esport.