La fascitis plantar és una de les lesions més freqüents i més temudes pels esportistes, sobretot per aquells on la pràctica esportiva requereix córrer o saltar; es tracta d’una inflamació de la fascia plantar o aponeurosis plantar, que no deixa de ser una làmina de teixit connectiu que embolcalla tota la musculatura plantar del peu i que va des de la base dels dits fins al taló.

Per què s’inflama la fascia plantar?

Les causes són moltes i variades però n’hi ha una de comuna: l’excés de tensió de la fàscia plantar. Aquesta tensió a la fascia és a conseqüència de diversos factors entre els quals destaquen:

– Morfologia del peu : peus molt plans o peus amb molt pont
– Malçat inadequat: el calçat minimalista o amb sola fina, amb falta d’amortiguació, excés d’ús, ..
– Activitat laboral: persones que treballen moltes hores a peu dret i caminen amb calçat de protecció
– Tipus d’activitat: llarga distància, aeròbic, esports d’impacte, ….
– Edat: és comuna a partir dels 35-40 anys
– Sexe: les dones són més propences a aquesta lesió
– Obesitat

Símptomes

El pacient ve a la consulta amb un dolor a la part interna del taló que sol irradiar a tota la planta del peu. És un dolor intens en fred, o sigui, just quan es lleva i posa el peu a terra, després de descansar quan s’ha fet activitat, ….
Pot haver-hi episodis de no dolor, quan es lleva i comença l’activitat quotidiana aquest dolor va desapareixent o quan s’està en plena activitat, però que torna a aparèixer amb molta força un cop el peu està descansat.
Sol ser un dolor que incapacita i sovint és un motiu de baixa laboral. Si el procés inflamatori és de llarga evolució pot arribar a cronificar o ser molt díficil de soluionar el problema inflamatorti. És per això és altament recomanable que quan apareguin els primers símptomes cal adreçar-se al professional sanitari indicat –ja sigui fisioterapèuta, podòleg, metge esportiu, traumatòleg– i ell serà l’encarregat de guiar el pacient a fer els passos per solucionar el problema quan més aviat millor

Tractament

Quan apareixen els símptomes abans explicats és recomanable aturar l’activitat, sempre que sigui possible.
En els casos inicials s’agraeix molt l’aplicació de “tapes”, ja sigui amb vendatge funcional (esparadrat convencional ) o els recents “neurotaps”, ja que protegeixen la fascia plantar en la seva totalitat. Amb aquests últims tenim l’avantatge que tenen un efecte antiinflamatori que ens anirà molt bé per començar el tractament. El gel també serà necessari per millorar la fascitis.
El fisoterapeuta juga un paper clau, ell serà qui s’encarregui de desinflamar la fascia “in situ” durant les fases més agudes amb el tractament corresponent.
Són imprescindibles els estiraments de la fàscia plantar i de la cadena muscular posterior.
Quant al podòleg, serà l’encarregat de fabricar un tractament totalment personalitzat a mig-llarg termini per ajudar en el treball inicial del fisioterapeuta a treure el dolor agut i evitar que aquest dolor torni a aparèixer a posteriori. El tractament sol ser amb unes plantilles que donen suport a la fàscia i corregeixen el problema que causa la lesió.
En casos molt aguts de dolor a vegades es fa necessari una infiltració amb corticoesteroides.
Com a apunt final m’agradaria remarcar que no es pot confondre mai una fascitis plantar amb un esperó de calcani (calcificació de la inserció de la fascia plantar al calcani i visible radiològicament ). Un esperó de calcani no és la causa de la fascitis sinó la conseqüència d’una fascitis sovint de llarga evolució.

M.Dolors Puigsech
Podologa col. núm. 835 COPC
Membre d’ AEPODE i FEMEDE