El sòl pelvià és el conjunt format per la musculatura, teixit connectiu i nerviós que es troba a la cavitat de la pelvis, juga un paper molt important en el suport dels òrgans (bufeta, matriu i intestins), al tancament dels esfínters i també en la funció sexual i reproductora.

Quan fem esport, i, en realitat, quan realitzem qualsevol esforç (sigui esportiu o no), estem sol·licitant l’activació de la musculatura del sòl pèlvic. Esternudar, tossir, riure, saltar, aixecar peses, córrer, … són alguns d’aquests esforços que produeixen un augment de pressió dins la cavitat abdominal, sol·licitant l’activació dels músculs de la pelvis.

La pràctica d’algunes disciplines esportives fomenten més que altres el risc de pèrdues d’orina. Esports com l’atletisme, salt de trampolí, el bàsquet, el voleibol o la gimnàstica esportiva i tots aquells on es realitzen salts repetits (running, tennis, pàdel, aeròbic, …) sol·liciten en gran mesura el sòl pèlvic i necessiten una intensa activació dels músculs de la cintura abdominal.

Aquestes contraccions repetides dels abdominals desenvolupen la musculatura abdominal però, alhora, van exercint una pressió sobre el sòl pèlvic que, en cas de trobar-se afeblit, no trigarà a claudicar, produint pèrdues d’orina que, en conseqüència, limitaran les activitats esportives i són un factor de risc d’altres disfuncions com ara els prolapses.

Parlem llavors d’incontinència urinària d’esforç, definida com la pèrdua involuntària d’orina que té lloc durant un esforç, en el qual es produeix un augment sobtat de la pressió abdominal. Tota dona que practiqui exercici, tant de forma ocasional com a un alt nivell, es pot veure afectada per la incontinència urinària d’esforç si es dóna la situació anterior.

El Col·legi Professional de Fisioterapeutes alerta que entre el 20 i el 51 per cent de les dones esportistes de 25 a 45 anys pateixen d’incontinència urinària, al marge de que tinguin fills o no.

La protecció i l’enfortiment del sòl pèlvic mereixen un lloc important en la salut de la dona. Moltes són les dones que a dia d’avui es beneficien de la pràctica dels exercicis hipopressius amb aquestes finalitats.

La Gimnàstica Abdominal Hipopressiva, teoria i tècnica desenvolupada per Marcel Caufriez al llarg de les darreres dècades, postula entre els seus beneficis l’augment del to del sòl pèlvic i de la musculatura abdominal profunda. A dia d’avui és una metodologia àmpliament utilitzada tant en el tractament de disfuncions del sòl pèlvic, com en la seva prevenció. Per tant qualsevol dona pot beneficiar-se d’aquests exercicis, i són especialment recomanats per a dones esportistes i per a la recuperació post-part.

Autora: Eva Vila, fisioterapeuta de la Unitat de Bayés Esport.